L’ozó és un gas format per la unió de 3 àtoms d’oxigen. Va ser descobert al 1785 pel físic holandès Martinus van Marum i sintetitzat per primera vegada al 1840 pel químic alemany Friedrich Schönbien.
A nivell ambiental l’ozó és un dels principals gasos que formen l’atmosfera terrestre i la seva funció principal és la de filtrar i absorbir els rajos ultraviolats de la llum solar.
L’ozó és un gas que es pot generar de forma controlada, emmagatzemar i després diluir en aigua per irrigar amb aquesta aigua la zona a tractar.
L’interés a aplicar-ho amb finalitats terapèutiques és per les seves propietats antisèptiques, desinfectants i antioxidants.
Els primers països que van començar a investigar i aplicar les teràpies amb ozó són Rússia, Alemanya, Cuba, Itàlia i Espanya. Des del seu descobriment s’han anat investigant aquestes propietats ampliant-se cada vegada més les seves aplicacions en diverses àrees mèdiques.
